Algunes coses que molta gent no sap

Article d'opinió Jaume Rigo

Activitats a la via pública de Manacor

Contenidos

Segons la normativa estatal vigent, si una entitat o una persona vol realitzar una activitat com un concert, una ballada popular, un sopar o altres en un espai públic com els carrers, una plaça, un parc, etc. ho pot fer de dues maneres: sol·licitant el suport i la coorganització de l’activitat per part de l’ajuntament corresponent; o sol·licitant només el permís per a realitzar-ho, però sense que aquest passi a ser l’entitat organitzadora.

En el primer cas, l’ajuntament és formalment i legalment l’organitzador de l’activitat, i delega en l’entitat que ho ha preparat la seva realització. En el segon cas, la normativa obliga a l’entitat organitzadora a realitzar varis tràmits, contractar una assegurança de responsabilitat civil i obtenir varis permisos, el que en molts casos faria impossible la realització de molts actes festius o populars.

L’administració local en moltes ocasions, vetllant per interès públic i pel manteniment de la cultura, tradicions o festivitats pròpies, es veu en l’obligació d’autoritzar la realització d’algun acte públic, que en molts casos és tradicional i en altres és puntual. Aquest seria el cas de les processons de Setmana Santa, dels actes festius de Sant Antoni, de les festes de Sant Jaume, concerts, ballades populars, etc.

Per a la realització d’aquests actes l’Ajuntament hauria de conèixer perfectament tots els detalls, amb la redacció d’un projecte previ, al que després s’ha de subjectar en tot l’organització. El problema apareix quan l’administració pública desconeix en què consisteix l’activitat i així i tot l’autoritza, el que delata una mala praxi. I aquí apareixen les “sorpreses”, com l’ús inadequat de vehicles, renous molests per als ciutadans, brutor, talls inesperats de vies públiques de manera incorrecta, manifests d’apologia de la delinqüència o del terrorisme, etc.

Darrerament Manacor ha protagonitzat alguns exemples d’aquestes “sorpreses”, el que podria haver estat del tot evitable.

És ecologista un govern que no permet beure l’aigua de pluja?

Poca gent sap que el nostre tan famós Pla General al seu article 87 aporta a les nostres vides aquest detall. Concretament diu de manera textual: “Totes les construccions de nova planta han de disposar d’un dipòsit (cisterna o aljub) per acumular l’aigua pluvial que prové de les cobertes”, i afegeix: “La reserva d’aigua de pluja s’ha de destinar al reg”, és a dir, no està permès el consum humà. En definitiva, totes les cases noves que es faran a Manacor estan obligades a fer un dipòsit per guardar aigua per regar les plantes, però no es pot beure.

En quina situació queden els habitatges de Manacor que tenen cisterna, que sempre l’han cuidada correctament, fent-hi entrar l’aigua quan les teulades són netes, derivant-la cap al carrer quan no ho són o estan massa calentes, fent analítiques de tant en tant per garantir la seva qualitat, afegint-hi un poc d’hipoclorit sòdic quan és necessari, el Pla General no ho diu, ni en un sentit ni en l’altre.

Bé, un pot pensar que l’Ajuntament no pot garantir que la ciutadania cuidi correctament l’aigua que recull de les teulades, i que si després aquesta aigua està en mal estat i es consumeix podria ser un perill per a la salut.

Però aquí ve una altra part del Pla General que val la pena destacar, a l’article 86 hi diu: “Dotació d’aigua potable. 1. Tots els habitatges han d’estar dotats del cabal d’aigua suficient per als usos domèstics dels seus habitants. La connexió a la xarxa general d’aigua potable és obligatòria en sòl urbà i en sòl urbanitzable”.

Quina aigua potable?

L’aigua de la xarxa de subministrament de moment no és potable, i el PGOU ja està aprovat. Ves a saber quan serà potable! I encara remata: “4. En els projectes d’obra nova, reformes integrals i canvis d’ús s’ha de preveure una reserva d’aigua potable mínima de dos (2) m³ per habitatge o per cada cent (100) m² de superfície construïda d’edificació residencial”. O sigui, resumint, que no es pot fer una cisterna per beure l’aigua de pluja, però obligatòriament s’ha de fer un dipòsit per emmagatzemar aigua de la que ve per les canonades del carrer, per beure. Això serà quan es pugui beure.

I la reflexió evident és que vivint a una illa amb manca de recursos hídrics, l’aigua que consumiran els ciutadans es preveu que hagi de ser exclusivament la que circuli per les canonades municipals (és a dir, extreta directament de l’aqüífer, dels pous) o la que es compri als supermercats (és a dir, amb consum de plàstics, res de quilòmetre zero i amb residus dels envasos), enlloc de fomentar l’autoconsum que s’havia fet tradicionalment a totes les cases del poble amb les seves cisternes.

Em sembla una mesura diametralment oposada a l’ecologisme, i no he vist encara que hi hagi hagut cap manifestació ecologista, ni tan sols unes declaracions… ni crec que ho vegem. Aquest no és el Manacor que jo vull.